MÈTODE

El Mètode d’Autodefensa Feminista M.G.I. (Mètode ADF MGI) neix l’any 2020 a Catalunya com una proposta d’autodefensa entesa no només com una pràctica corporal, sinó com una eina política que ofereix plantejaments per llegir, entendre i qüestionar el món en què vivim. És creat i desenvolupat per Merche Gómez Iglesias, a partir d’un procés llarg, profund i transformador que combina experiència vital, pràctica corporal i reflexió feminista sostinguda en el temps.
Des d’aquest mètode, l’autodefensa feminista permet llegir les estructures de poder del sistema patriarcal i comprendre com el fet de ser dona o d’allunyar-se de la norma imposada comporta una posició social de desigualtat. El mètode aporta eines per reconèixer com aquesta desigualtat travessa la vida diària i els cossos, influint en la manera com ens vinculem, com ens desplacem, com experimentem les emocions i com responem davant les violències.
En aquest sentit, el Mètode M.G.I. treballa conceptes estructurals com la dificultat o incapacitat per posar límits, la deslegitimació quan aquests límits es fan visibles amb etiquetes com exagerades, conflictives o excessives; la indefensió apresa, el síndrome de la impostora, el terror sexual; l’afectació física, emocional i social que provoca viure dins d’un sistema que imposa rols i límits en funció del gènere i com això impacte a la salut; l’amor romàntic…, entre moltes altres formes de violència que travessen els cossos i les vides. Tot aquest conjunt de violències visibles i invisibles conforma un entramat que redueix l’autonomia i dificulta una vida lliure. 

El mètode es desenvolupa en català com a llengua pròpia i vehicular, vinculada a la voluntat de transmetre l’essència cultural del territori on neix. L’ús del català permet preservar conceptes que no tenen traducció directa i que són clau dins del mètode, com rauxa, entesa com l’impuls que emergeix davant l’amenaça; o seny, com a capacitat de discerniment i criteri, donant nom a tècniques, actituds i estratègies sense perdre’n el sentit essencial. 

El Mètode ADF M.G.I. es fonamenta en una mirada interseccional que té en compte els diferents eixos d’opressió que travessen les vides. El gènere, l’edat, l’origen, la classe social, la racialització, la diversitat funcional, l’orientació sexual o la identitat de gènere són només alguns exemples, ja que les formes d’opressió són múltiples i canviants. Aquesta perspectiva permet entendre que les violències no afecten a tothom de la mateixa manera i que les estratègies d’autodefensa han de partir d’aquesta diversitat. 

Per aquest motiu, els grups on es treballa el mètode són intergeneracionals i diversos, i es construeixen com a espais on no es fan judicis de valor sobre les experiències compartides. El fet que les classes siguin setmanals afavoreix la creació de vincles sostinguts en el temps i genera una xarxa de suport dintre i fora de l’espai compartit, consolidant un espai segur i de confiança per a totis, on el procés col·lectiu esdevé una eina central d’autodefensa i cura. 

El mètode es representa simbòlicament a través d’una gamma de colors de cinturons, que no estableix jerarquies de poder, sinó que reconeix el temps, el compromís i el recorregut dins del procés d’aprenentatge al col·lectiu de Fèmines. Cada color simbolitza conceptes, eines i qualitats per fer front al sistema patriarcal i a les diferents violències, sempre des d’un marc teòric feminista. Aquest sistema trenca amb la jerarquia tradicional de les arts marcials i aposta per una organització horitzontal basada en la responsabilitat compartida. 

Les tècniques físiques del mètode parteixen de l’experiència de diferents disciplines d’arts marcials, revisades i adaptades des d’una perspectiva feminista. No es busca el rendiment ni l’execució perfecta, sinó l’aprenentatge de moviments senzills, accessibles i combinables entre si, pensats per a situacions reals de violència. El treball corporal permet construir confiança i sensació de control, ja que es proporcionen eines per gestionar la por, valorar els riscos i donar una resposta eficaç davant una situació límit. Alhora, aquesta pràctica contribueix a millorar la condició física, sempre des del respecte pel cos, l’escolta pròpia i l’autonomia, adaptant-se als ritmes i capacitats de cada persona. 

«No hi ha lluites d’una sola causa perquè no vivim vides d’una sola causa.» 

Audre Lorde